El novembre de 2023 vaig fundar Maco&Co.
No va ser un salt al buit, hi arribava amb 25 anys d'experiència en comunicació, un recorregut que havia passat pel periodisme, els gabinets i la consultoria de comunicació.
Sabia el que feia… o no.
El que no sabia era què significava fer-ho per a tu mateixa, amb el teu nom, el teu criteri i el teu risc.
Muntar una consultora pròpia et canvia la perspectiva de tot.
El client ja no és un encàrrec que t'arriba, és algú a qui has d'entendre, convèncer, fidelitzar i, a vegades, educar.
El preu ja no és una xifra que et dona el teu cap, és un número que tu defenses.
I la comunicació estratègica, que per a mi sempre havia estat un ofici, es converteix també en un negoci que cal sostenir.
Tres anys emprenent en comunicació m'han ensenyat això: el primer any sobrevius, el segon aprens i el tercer, per fi, comences a triar.
El primer any: energia infinita però sense brúixola
Tens experiència, tens criteri, però de sobte has de posar preu a tot això i defensar-ho.
Estic cobrant massa poc?
He explicat bé el que faig?
He entès bé les seves necessitats i els seus objectius?
Els dubtes són constants i la validació, escassa. Però continues. I a poc a poc, gràcies a un client que confia en tu, a un projecte que surt bé, o a una conversa que et confirma que vas pel bon camí, comences a trobar el pols.
El primer any no es guanya, es supera.
El segon any: vas trobant el teu lloc
Comences a veure quins projectes et donen energia i quins t'esgoten.
Afines les teves propostes, dius amb més precisió què fas, per a qui i com.
Entens que no pots servir-ho tot per a tothom, i que intentar-ho té un cost físic i mental.
A poc a poc, la teva consultoria de comunicació comença a tenir un perfil més nítid.
No només per als altres sinó també per a tu.
El tercer any: quan tot canvia
I en aquest moment és quan passen dues coses màgiques.
La primera és quan t'adones que vas ben encaminada perquè aprens a dir que no.
I el no t'allibera.
Ho veus clar quan el que et demanen no encaixa amb com treballes, quan algú que va començar demanant una estratègia de comunicació acaba volent peces soltes a preu de saldo.
La meva feina no va per quantitat sinó per qualitat: construir un relat, decidir què s'explica i quan, donar-hi continuïtat perquè tingui un impacte real.
És preferible declinar amb honestedat i deixar la porta oberta que forçar un encaix que a la llarga no serà beneficiós per a cap de les parts.
I aquí és on encaixa aquesta frase del món empresarial tan manida però tan certa que diu que quan un client marxa per preu, tornarà per servei, però que quan marxa per servei, mai no tornarà per preu.
I la segona cosa màgica que passa és quan reps un no que esperaves i desitjaves que fos un sí.
Una empresa que fa anys que persegueixes i que t'enamora per la seva filosofia, per tot el que aporten al món i perquè són admirables i respectables, que, tot i que li sap greu, et diu que en aquest moment té altres prioritats.
Que veuen el valor de la comunicació estratègica però no saben com encaixar-ho.
I és aquí on veus que sovint hi ha "nos" que són un "encara no", i aquests mereixen tota la paciència del món.
Els seguirem de prop per fer-los veure que explicar la seva història al món i contagiar la seva manera de fer també ha de ser una de les seves prioritats.
La comunicació es construeix amb temps i amb consistència, i això és una cosa que no tothom està disposat a pagar, però per sort cada vegada més empreses entenen la dinàmica i això dona energia per continuar.
Tres anys.
Moltes lliçons.
I una certesa: els resultats arriben quan deixes de buscar-los i comences a construir-los.
Anem pel quart!