Durant anys, el gran problema en sostenibilitat ha estat el greenwashing.
Empreses que comunicaven més del que realment feien, una cosa de la qual ja hem parlat en aquest blog més d'una vegada. Relats inflats que sovint generaven desconfiança.
Però últimament, i aparentment com a reacció adversa a aquest fenomen, ha aparegut el greenhushing, empreses que prefereixen no explicar en tot el que estan avançant per prudència, per por a equivocar-se o per no sentir-se encara “suficientment perfectes”.
El risc de no explicar el que fas
Aquest silenci, encara que comprensible, també té conseqüències.
El que no s'explica no es veu.
El que no es veu no inspira.
I el que no inspira no genera canvi.
En aquest sentit, no comunicar tampoc és neutral. També construeix percepció.
Ni exagerar ni amagar
Avui el repte ja no és només fer les coses bé, és saber comunicar.
No des de l'excés.
No des del silenci.
Sinó des d'alguna cosa més exigent: fent una comunicació honesta, que expliqui avenços encara que no siguin perfectes, però que aporti context, que reconegui el que falta per fer i que eviti grans promeses sense suport.
Perquè ja no es tracta només de relat, sinó també d'eficiència, responsabilitat i impacte real.
El entorn ara és diferent amb la IA
A més, el context ha canviat.
Avui la informació no només la llegeixen les persones.
També la interpreten sistemes que sintetitzen el que troben publicat com la IA.
I en aquest entorn, tant l'excés com el silenci tenen conseqüències.
Perquè el que no s'explica, no s'interpreta.
I el que no s'interpreta, no existeix.
Tan urgent com necessari
I és que si el greenwashing era un problema d'excés, el greenhushing comença a ser-ho de silenci i de buit i això és una cosa que les empreses amb propòsit no poden permetre's.
Fer les coses bé sempre és important i cal explicar-ho, i no només en sostenibilitat… ja que si no s'expliquen, l'impacte no arriba.
Ha arribat el moment en què les bones pràctiques siguin visibles per ser exemple i agents de canvi.
Cal entendre que el panorama ha canviat i que toca començar a construir un relat creïble i sense por.